Solstici d’estiu, tornen les festes en alguns pobles dels
Pirineus amb les seves : Falles, Haros, Brandons, totalment diferents les unes
de les altres, però totes elles festes de foc i fum, de calor i de màgia,
festes ancestrals que donen la benvinguda al estiu. Nosaltres fa temps que
estem enamorats d’aquestes tradicions dels pobles de les muntanyes dels
Pirineus i també des de fa uns anys que les anem seguint cada cop a un
llogarret diferent, això no deixa però ja que hi som de fer alguna sortideta ja
sigui tot caminant o en bici.
Aquests any anirem a la Val d’Aran a veruà la festa del Haro
d’Arties i amb això també aprofitarem l’estada per fer alguna ruta en bici A la
Val si és hivern el caracteritzem per l’esquí, però no podem pas menys valorar
el seu potencial amb rutes de btt amb el seu gran Centre BTT que hi tenim, tot
de rutes ben ressenyades i ben marcades, cosa que actualment va escassejant en
molt llocs, doncs resten un pel oblidades i ja no les trobem ben marcades, això
si com va dir algú de la zona :”res és regalat, tot puja per després tot
baixar”, el que indubtablement no podem oblidar és l’entorn paisatgístic per on
passarem.
No és la primera ruta que faig per el sector aranès, ni fet
d’altres, però ni han tres que segurament son les mes clàssiques: la del Sout
deth Pish, les Mines Margarida i Victoria i la trans valls Aiguamoix – Valarties,
aquest cop doncs ens quedarem amb aquesta ultima.
Aquesta ruta esta dins el circuit BTT de la Val i te el seu
punt d’inici i final a Salardú, però nosaltres la començarem de de el fenomenal
càmping d’Arties i fins a Salardú i anirem els tres kilòmetres que hi ha per
carretera, amb una perfecta cuneta separada dels cotxes.. Un cop a Salardú
seguirem les indicacions cap a Colomers, remarcar aquí que com és una ruta molt
transitada per cotxes, és millor matinar una mica i estan en el aparcament on
comencen els taxis abans de les 9 del mati. La pujada per Aiguamoix és
relativament força tranquil-la sols a partir dels Navious comencem a enllaçar
unes fortes corbes fins arribar a una font, que és de molt d’agrair, aquí la
cosa ja és no puja tant fins arribar a la zona d’aparcament i lloc dels taxis
per pujar a la gent cap a Colomers. De
gent ni ha força, però nosaltres anem fent, al davant les muntanyes del Cercle
de Colomers encara una mica nevades. Arribem al final del aparcament de taxis
on baixa tota la gentada i ens parem a saludar al samper que esta fent de
taxista, ja tan sols ens tres kilòmetres de pujada cap el coll de Pruedo i
aquest contra tot pronòstic és fant molt be. Per aquí ja trobem força biker ,
però que fan la ruta contraria a la nostra direcció, la veritat però, és que la
millor opció és fer-la per Aiguamoix, doncs per Valarties i trobem moltes mes
rampes. Cal dir però que la majoria de gent va amb bicis elèctriques, però
inclòs d’aquesta manera van sonats, quant ens veuen a nosaltres al·lucinen,
això ens agrada i ens dona força, això que devem ser els mes veterans de tots
els que hem trobat, sempre hi pensat com sembla que ja he comentat en alguna
que altre ocasió que les bicis elèctriques, son com el viagre, per gent que
verdaderament ho necessiten per algun problema físic molt be, per els demes
sols queda adaptar les sortides a les nostres possibilitats i de mica en mica
pujar llisto, però el que sembla és que actualment volem aconseguir objectius
sense suar gaire.
Be seguim, un cop arribats a Pruedo, el paisatge és
colossal, Tuc de la Ribereta, Tuc de Seslosses, i el majestuós Montardo. Ara si
baixada cap a la Val de Rencules, quins gustas dona baixar i anar contemplant
el que tenim al voltant, la pista perfecta, creuem el GR 11 de la transpirineus
que va cap a Colomers, ja som a Pont Resec, ahir passarem per aquí a peu per
anar cap a la Restanca, baixada per la Val de Valarties, ja som Arties a la
plaça, l’haro apunt per aquest vespre. Una gran i molt recomanada ruta d’alta
muntanya en btt per la Val d’Aran.
33km i 800 de desnivell, moltes guis indicant la ruta al
reves de com la hem fet nosaltres com abans ja he comentat, però la veritat és
millor fer servir la ruta 21 (negre) del centre BTT.
Trobarem fons i rierols per tota la ruta. Aconsellable estiu
i tardor, doncs arribem a cota 2000.
|
Arties |
|
Montardo al fons |
|
Salardú |
|
pista d'Aiguamoix |
|
Rovells d'Ou |
|
Colomers al fons |
|
Coll de Pruedo |
|
baixant per Rencules |
|
Cabana de Pruedo al fons el Montardo |
|
l'Haro petit de la plaça d'Arties
Eth Taro vol dir en catala "far", donar llum i fer de guia. Eth Taro, serà casualitat o no, sempre es planta enfront el majestuós Montardo, al peu del baranc d'Artigues, com si tots dos s'haguessin posat d'acord perquè aquesta muntanya cedeixi al Haro el protagonisme d'aquesta mit màgica.
|
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada