Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 19 de desembre de 2020

Mataró al Sot de l'Infern i Creu de Canet




Potser aquest any i el que be, poca cosa podrem fer amb l’esquí de muntanya amb tantes limitacions, sobre tot els que treballem durant la setmana, alguns tenen més sort, però per favor!!, torneu a posar les limitacions perimetrals municipals  els caps de setmana, doncs si la cosa va com en aquesta sortida que podíem sortir per la comarca, no hi aura pas pretemporada de bicis, si no vers el contrari, cada cop la cosa va mes calenta.

Aquest cop anirem cap a les terres de les bruixes i els boscos encantats de Vallgorguina, Montnegre i Sant Iscle de Vallalta, tot un mon de indrets ple de llegendes: el Pla de les Bruixes, la Barraca dels Matiners, Dones d’Aigua (que fa poc i vàrem fer ruta) i avui hem triat, el Sot de l’Infern. Les boires, les llums tènues del sol entre el bosc, l’aire fresc de la pluja d’aquesta nit, el terra ben mullat, les fulles xopes i la molsa ben ufanosa, això si, no hem tingut la sort de veurà cap esser que ens pogués fer un encanteri, però la ruta ens ha ben encisat i hem tornat a casa amb aquell regust de haver estat en un lloc encantat.

Be sortirem de Mataró una bona colleta, la direcció cap el Corredor per el camí ben típic de la Font del Mal Pas (pobra font qui l’ha vista i qui la veu), un cop arribats al creuament de Pi de Buac , seguim una mica mes la pista del Corredor , per deixar-la i agafar la primera baixada cap Casanova de Pi Bernat, deixem la pista que va cap a Collsacreu i anem cap a Vallgorguina, però ,ai l’as !!! mireu que en Manu, be a poques i un cop que be perd el cargol del eix del pedalier de la roda del d’arrere. L’hi fem un apanyo amb unes brides del company Artur i ens deixarà un cop arribem a Vallgorguina.

Vallgorguina, anem a buscar a la sortida del poble, enfilem tot planejant per  la Riera de Cal Gras, primer asfaltada i després de terra, primer tot bucòlic i plaent, però al cap de poc ens trobem amb uns murs que fan esgarrifar, pujadota de les bones que va fent i no para en cap moment  fins el Pla dels Forcs, aquí a prop deixarem direcció de Cal Peraire i prendrem una pista que  força estona, entre bosc d’alzines anirà faldejant la muntanya del Montnegre per la vessant de solei.

Anem a trobar el GR5 que puja de Canet, passarem per les runes de Can Vives de la Cortada, quina penó veurà les quatre parets que hi queden, la vegetació a esborrat el temps d’aquesta contrada, seguirem el GR, però ben poca estona, doncs en un moment donat vindrà la part mes dureta de la sortida, deixarem la pista del GR per agafar una pista antiga ens enfilarà mes a munt, l’esforç és fa notar a les cames, trobem unes bones rampes, però tot és veu compensat per un gran assortiment de pinetells i rovellons,  al bell mig del camí, sort que l’Artur porta motxilla!!.

Be, deixem a l’esquena el Montnegre i comencem a baixar per una carretera fins trobar un desviament a la dreta que ens portarà ja en baixada cap el Sot de l’Infern, de mica en mica el torrent que tenim a la dreta se’ns va apropant, fins trobar de nou el GR5, que ja no el deixarem fins Sant Iscle.

Prenem una tros de carretera direcció Sant Cebrià, però de seguida la deixem  per agafar el que serà  la ultima pujada de la ruta vers la Creu de Canet. Aquesta pujada val a dir, que de moltes que hi ha per aquesta vessant, potser és la que és fa millor, doncs quasi no ens donem compta i ja som a dalt de la creu.

Forta baixada, al davant nostra, Canet i el mar brillant, que bonic que és el Maresme Tropical!!!.

De Canet sols ens queda resseguir la costa cap a Arenys, on cosa estranya ens trobem en direcció oposada, un que tenia que venir avui, SeKoies, segurament deu fer gana per fer el vermutet. Caldes, Llavaneres, remuntem una mica fins de nou les Cinc Sènies i cap a  casa que ja és comencen a sentir els budells, que fan: rau, rau.

Muntanya, boscos, frescor i el mar, sempre present, que faríem els de la costa sense veurà el blau?, bona ruta, potent ruta, en el rellotge marca 60km i 1400 al track del gps una mica menys, però be, una ruta per gaudir.

Gracies als amics: Regina, Salme (el noi de Camprodon) o que abans era pescador i ara és pastor, Artur, J.j Padnon, jo....i en Manu, que com a mínim no hem tingut que repartir els bolets amb tu, és conya, una abraçada!!.

 



perdua de cargol 



they are not roads for gravel


Can Vives de la Cortada



lo home de Camprodon






 https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/mataro-sant-iscle-de-vallalta-creu-de-canet-mataro-62481851

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada