De moment i tornem

 

Feia mesos que no ens havíem tornat a posar les fustes i la incertesa esta en quan ens les podrem tornar a posar, però de nou amb tornat a sentir el que ens agradada.

Les pistes tancades, però molta, molta gent del mon del skimo amb ganes de tornar, omplint l’espai buit d’esquiadors a les pistes de la Molina,  a part de curses no havia mai vist tanta gent i és que sembla ser que aquest esport cada cop te mes seguidors, però vet aquí que això comporta també altres connotacions, per exemple el que últimament s’està plantejant, el pagar per practicar skimo per les pistes.

Com molts ja veniu veient cada cop mes i mes gent utilitza les pistes d’esquí per foquejar, els motius son varis, el primer seria que quan no hi ha neu a la muntanya suficient per practicar, a les pistes és te la oportunitat per fer-ho degut als canons de neu, això comporta cada cop mes la dualitat de compartir espai amb els esquiadors de pistes i el que això comporta, per el nombre cada cop mes gran de practicants d’skimo, és a dir, l’esquiador de muntanya s’aprofita de unes instal·lacions que verdaderament és veritat que no paga.

Un altre motiu, és que molta gent, veu aquella gent que puja per les pistes, un nou al·licient una nova modalitat de fer esport, ja no és el sols fet de baixar, si no el pujar també és una nova manera d’estar en l’entorn nevat i gaudir-ne, però molts d’aquest nous practicants, la majoria, no venen pròpiament dit de un ambient muntanyenc, ni han fet cursets d’esquí de muntanya ni molt menys de nivologia i practiques de aparells de recerca, és a dir, sortir de la pista és inseguretat i un perill exponencial perquè el desconeixent totalment. Aquest practicants del nou skimo, segurament per molta neu que tinguin al seu costat sols faran entrenaments per pistes i ja els si estarà d’allò mes be, també cal tenir en compta el tema postureig, cada cop mes present a la nostra vida, el material i el vestuari cal tenir-lo ben estudiat.

Però i els que els hi agrada gaudir de la muntanya amb esquís ?, posem per el cas, Andorra, volem anar a fer el Montmalus, tindrem que passar per pistes, si o si, que és te que fer? En aquest petit país les pistes envaeixen molt d’espai, la Vall de Pessons per exemple i passa un GR, al estiu si fa pagar per caminar? No, un altre exemple més pròxim, la Tossa d’Alp, si pot pujar al hivern sense tocar pistes? Difícil, la Tossa Plana de Lles, hi podem anar sense que no et vulguin fer pagar per passar encara que sigui un tros per pistes, o endur-te alguna que altre bronca? Segur que no.

Ja sabem que la muntanya com ens venent dient, no és de tothom, però si ho mirem amb altres bons ulls, cada cop hi ha mes gent fent aquest esport i aquesta gent, encara que no ho sembli deixant calers, en bars, restaurants i altres comerços de la zona, no cal anar xuclant calers quan és veu una bona oportunitat.

No se quina serà la solució al problema, però la cosa sembla que esta punt d’explotar i els conflictes seran cada cop majors, cal aprofitar-nos de les instal·lacions de les pistes d’esquí doncs? La veritat, a la muntanya hi ha molta cosa per jugar, fàcil i difícil, si ens agrada el joc cal seguir unes normes bàsiques, aprendrà del medi amb que fem aquest esport, cursets de preparació i de seguretat, que ni han molts i que si anem per pistes, per allò que diem, avui fa malt dia o ja massa neu o anem sols i no volem assumir riscos, evitem passa per les pistes, sempre podrem anar a buscar un bosc o un cantonet que encara que és tingui que obrir traça ens farà la cosa mes agradable, evitem una mica el postureig i anem a buscar aquell esperit real del esquí de  muntanya.

El temps passa i en l’esport encara més, jo vaig començar farà uns 40 anys a fer esquí de muntanya i la veritat, d’ahir avui la cosa ha canviat molt i diria de ben segur que a millor, materials mes lleugers, en seguretat, previsions del temps, de la neu, tots segurament que tenim amics que s’hi ha deixat la vida amb això que tan ens agrada i que encara els recordem i els tenim ben presents, abans anàvem amb pocs coneixements amb les mans al cul, ara tenim eines que les podem molt ben fer servir, el risc sempre esta allà fora del territori segur i això i per acabar aquest rotllo, en el fons de tot, la penya d’skimo som uns esperits pirates i això de fer pagar, no se però amb sembla que no ens va gaire.