Com va sent habitual des de fa uns quants anys per aquestes dates anem a veure al Noi de Camprodon que sempre ens prepara una rutilla en BTT per "desenclenxinar" el més ben pentinat.
Arribem doncs al bonic poble de Camprodon de bon matí i ja ens espera el guia de la jornada, que el primer que ens diu:
-Tinc dues rutes preparades, una llarga i una menys, però molt explosiva, que voleu fer?
La veritat que amb la previsió de calor que ha de fer preferim l'opció curta i després el dinar que el nostre comensal ens prepararà...bé si, primer unes birres.
Veiem doncs que el seu rostre marca un somrís una mica estrany.
-Que passa?, diem
-Ja ho veureu més endavant, contesta en Noi.
I collons!!! (perdo), només sortint del poble ja comencem a pujar i més pujar amb unes rampes de quasi el 20%, veiem de nou el somriure del Noi.
- que?, com va?, no dieu res, que ja us ho havia dit! , ens diu.
Quil va parir!!!, a més alguns trams, entre la forta pendent i les pedrotes, feina tenim de no caure a terra.
La caloreta ja es va notant, però noi, no tenim prou del guia, que ara l'Artur, que porta una temporada convalescent, fa unes fortes estrebades que resumin, ens fan posar les dents premudes i el cul amunt.
Entre corriols, entre prats, arribem al primer coll, la Collada del Puig Rodo (1653m), res uns metres més alt que la Collada Verda que ja hi som, fent uns 10 km de pujada pura i dreta, amb quasi 1000 metres de desnivell.
Però ara si, comença la baixada, un primer tram de corriol força redreçat per anar a petar a la pista que ens portarà a una baixada a tomba oberta, sempre obrin camí el Kamikaze Artur, que s'emprenya una mica perquè anem massa a poc a poc. Fem una parada al Refugi del Pla de Satlla (1555m), que a dins i tenen una festa tota la cavallada.
Continuem baixant cap al bonic poblet de l'Abella, a la Roca i d'aquí corriol trial-ler cap a Llanars i cap a Camprodon tot xiulant.
Sortida, si curteta, no arriba a 30 km, però explosiva i contundent, potser l'any que ve amb una matinal a la piscina ja en tenim prou.
Res home que ens ho hem passat molt bé coneixent aquest bonic i verd territori i que tornarem, gràcies Salme i també per la vetllada del després de la ruta.
Sant Isidre (nom de la pujada)
Serra Cavallera al fons
a l'esquerra al fons el Taga
Refugi del Pla de Satlla, els altres cavalls a dins el refu
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada