Feia molt de temps que no venia amb nosaltres
un dels primers fundadors del Sorreig, en Manel
Clavell, el xaval del Lluçanès, un individu que sempre
es troba a gust en temperatures de més de 30 graus i
dels que els hi agrada la flaira de purins.
La ruta la portava la Regina, és a dir un bon combinat
per passar una matinal de suades i serrades de dents,
potser és per això que la colla va preferir quedar-se a
casa a seguir el funeral de la reina.
Esmorzar, pim, , pam, i comencem. El xaval ja
esmentat ens diu: "ja anireu esperant", aquesta frase
l'anirem recordant tota la sortida ( quin cabró!!).
Bé, la ruta en si surt de Sant Fruitós de Bages i ja va a buscar la carena que ens queda a l'esquerra, de
fons altiva la silueta de Montserrat. Comencem les pujades i pujadotes, baixades, planes i pista entre pi
blanc, al fons les muntanyes de potassa de Sallent. Ja tenim a la vista el primer objectiu: el Turó de la
Torre de Castellnou.
Seguim per anar cap a la següent visita, La Creu de Perelló i la masia, ara en runes a on varen afusellar
en Caracremada i tota una família, ens aturem una estona per copsar el silenci d'aquest lloc i pensar en
aquells fets succeïts en un agost del 1963.
No parem de pujades i baixades, la pista plena de pols i la calor que ja treu el nas.
Ens parem a Sant Cugat del Racó a la font, xerrem una mica amb la gent que està preparant
l'envelat per la festa major, ens diuen que si, ara tot baixada fins a Balsareny (bé del tot del tot, no).
Baixada cap al Torrent del Casolins, on aprofitem un corriol al costat de la pista molt guapot.
Arribem al Mujal i d'aquí cap a Balsareny, per anar a buscar la Séquia, una obra d'enginyeria mediaval
de l'any 1339, per portar aigua a Manresa.
Un corriolet, va per al costat de la Séquia, a mesura que anem fent quilòmetres quedem més meravellats
d'aquestes contrades per on passa el rierol, arbredes, fruiters, ànecs, ombres que en aquest migdia van
d'allò millor, un lloc a on no pararies de tirar fotos, però noi! el ritme és més aviat tirant a alt, penso
que en qualsevol moment podem baixar per dins la Séquia.
Arribem al lloc de sortida, unes patates, olivetes i cervesetes, gràcies Regina, per al tema del Sant.
I que voleu que us digui, ho faré amb paraules del xaval del Lluçanès . "M'ha agradat molt la ruta,
tant que hi penso tornar", jo penso el mateix, potser una ruta d'aquelles que feia temps que no xalava
tant, graciés Regi, una ruta extraordinària, tu ja ens ho havies promès.
64 km i 900 metres de desnivell+
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ruta-del-maquis-i-la-sequia-en-btt-113241583
.jpg)
Bona ruta amb mes bona companyia, avui m'heu donat peixet, cabrons 🥳🥳🥳
ResponElimina