VAL D'ARAN ESQUÍ

Aquell diumenge teníem que pujar a la Val d’Aran per participar al Ral-li del CEC, d’esquí de muntanya, el cap de setmana però pintava malament una potent llevantada amb vent faria una mica la guitza, esperàvem però que la Val quedes una mica al marge de tot plegat, per això també aprofitaríem el dissabte per fer quelcom per la zona.

Un cop cap el migdia i entrats a la val d’Aran, veiem que el temps s’aguanta mes que al canto sud, truquem al col-legues que tenim per Beret i ens diuen que la neu és crosta i bufa bastant de vent, decidim provar sort cap un altre canto, mes al nord, a on veiem que s’imposa mes el sol i la veritat que com varem podem comprovar desprès la varem encertar de ple.

En dirigim doncs cap eth Portillon, el pas que dona a França i Bagneres de Luchon, sembla que el vent no bufa tant fort, deixem la furgo al coll mateix (1290m), sortim per la pista que ja és la una del migdia, al principi amb esquís a l’esquena, però a poc ja ens els podem posar, seguint la traça feta per raquetes i esquís, la pista en principi fa unes corbes, que si ja força neu podríem haver tallat , però no va ser el cas, ens tocava dons fer una bona marrada tot seguint la pista i passant per la Cabana dera Artiga d’Aubàs, lloc a on fa una gran volta per tornar enrere de nou i anar a buscar la cabana deth Bòsc, aquesta cau ben ve a la vertical de on hem deixat el cotxe, llàstima de que al bosc i hagués poca neu, ara si que tocava començar a pujar per entre uns suaus lloms fins el Còth de Baretja (1752m) i quina gran sorpresa!! Quines vistes mes espectaculars, al fons la vall de Luchon, al davant el Circ de Crabioules, Maupas,Boum....al darrera nostre la vall de Toran, la veritat no ens esperàvem aquella imatge a més sense núvols.

Ara sols ens queda la pujada a la pala del cim, 200 metres i ja hi som. Tuc d’Aubàs (2077m), mirador excepcional !! al cim el vent si que bufa, no ens ho pensem mes i comencem a gaudir del descens en neu primavera disfrutona fins les cabanes de Baretja a prop del coll, desprès seguim baixant cap la cabana deth Bòsc i per tallar una mica la pista seguim unes traces per un PR, supervivència pura, però ens fa mes curta la tornada, un cop trobem la pista encarrilem per les traces de pujada i cap avall. Un cop arribats a la furgo, ens espera l’Angi amb el dinar ja preparat. Bonica sortida per fer quant no és te massa temps,  això si no ens defraudarà pas.

I res diumenge la cursa, ara si amb malt temps i una mica de tot, núvols, boira, neu , el recorregut queda escorçat i sols arribarà fins el Parros, 4 pujades i 4 baixades, de les quals dues amb neu crosto infumable, llàstima!!, per el trajecte ens trobem a penya del Sorreig que ens va animant  arribem a la meta i comença a ploure, ens canviem i amb el paraigües anem a veure al Kiku i l’Angi que estan fen la Marxa Naut Aran, quina xopada!!!

Molta colla a fer de tot: pistes en Toni Llovets i l'Artur, fons l'Angi i en Kiku, esquí de muntanya, J.J Padnon, Lu Marzo, Artur , Regina i el guia Seves a la cursa Presi i jo mateig i l'equip mixt: Eladio,Jose i Benet .

pista del bosc

cabana deth cap deth Bòsc

primera pujada al coll

Presi i Benet

coll i cabanes de Baretja

que alt que és Benet

al fons vall de Lis i tota una colla de 3000mils

Presi

als fons la vall de Toran

sota el Parros dia de cursa

arribant a control de cim

Angi 

Kiku i Angi amb la que queia

un amic

Angi,desprès del mal temps la calma

Read More

VOLTA DE LES DONES

La Volta de les Dones és una ruta per fer-l’ha corrent, a mes és com una crono individual que cadascun tindrà com a competidor mes directa el temps en fer el recorregut, doncs el TEMPS MÀXIM per fer la ruta serà de 1h30’. Posarem el crono a 0 a l’entrada de les Cinc Sènies, a la Ronda Cervantes de Mataró i lloc estratègic per la gent de la ciutat per fer les sortides a corre o en bici. Anirem en direcció a Llavaneres per entre camps de cultius tan característics de la zona del Maresma, de moment és clar.

Aquí la ruta és bastant planera i anirem trobant normalment molta gent passejant o anant en bici. Un cop arribats a Llavaneres comencem a pujar primer per el costat del carril bici, fins arribar al centre, seguirem creuant per el mig d’un gran a parcament, entrant a un camí al costat de la riera,indicació de PR, tot passant per una zona amb bancs i font, seguirem per trobar una pista que ja no deixarem en direcció la hípica i St, Mònica, al costat dret tenim una plantació de Kiwis, un cop arribats a St. Mònica prenem pista a l’esquerra i deixem la pista que va cap a la hípica. Aquí comença la pujada que va cap el coll de la Cornisa, pujada suau sense fortes rampes. Un cop a dalt, o el que en diuen la cadena, doncs antigament sembla ser que ni havia una de posada, girem cap a l’esquerra deixant la ruta clàssica al Corredor, seguim el GR 83 del Canigó, en baixada, en un Km aproximat, tanques de fusta i mur de roques a l’esquerra   deixem la pista per entra al bosc per un corriol, anem per sobre l’ermita, be les restes, de Lorita. Aquest  corriol ens fa passar per un bonic bosc de brolles en baixada, fins trobar una pista que girarem a l’esquerra per creuar una cadena i retrobar de nou la pista que havíem deixat (GR83), ara si ja no deixarem el GR fins Mataró, tot passant per el costat de Sant Martí de Mata, la bonica casa de Can Flaquer, Sant Miquel i les cases del veïnat de Mata. Creuarem la carretera, i anirem tot decidits vers el Turo de Mata que no pujarem i seguirem les marques fins de nou estar a les Cinc Sènies, ja ens quedarà molt poc per el lloc de la sortida. Sortida que no val a badar, doncs la cosa va ben justa de temps.

Read More

BASSIERO 2014

La cursa del Bassiero, és una d’aquelles que hem fet moltes vegades, un temps i varem anar desprès varem estar un altre temps sense anar-hi, però era la de la UEC, també moltes vegades ens enredava en Vicens Aris, que va ser un dels primers corredors de la cursa quant és feia la Núria – Setcases, en fi, potser començàvem a estar una mica farts tot plegat de repetir, però aquest any és celebrava el 50 aniversari i és proposava un itinerari diferent començant per la Peülla i saltar cap a la Vall de Ruda.

Ens engresquem força colla i fem varis equips i el dissabte a la tarda anem cap a Esterri d’Aneu al hotel Valls d’Aneu, que altres vegades ja hi hem fet estada i que esta molt be econòmicament, la veritat.

El mati és desperta una mica núvol i ventós, però ja anirem veient que de mica en mica s’imposa el sol i la calor a tope. La primera pujada de 500metres de desnivell la fem al Cap de Peülla, d’aquí anem carenant per sobre la vall de Ruda fins entrar en una potent baixada d’aquelles que et fa mal tot fins entrar al bosc de Ruda, aquí podem anar mes còmodes per suau pujada entre bosc, el paisatge ens acompanya i ens fa amorosir el cansament, un cop al plans de la Pleta de Saboredo, encarem ja la segona pujada per  sota el Tuc Gran de la Sendrosa que quasi arribem a tocar la seva cresta, però quant som per sobre del Lac deth Miei, toca baixar, aquest cop el sol a tocat mes rato i el descens és mes tranquil. De nou som a baix a prop del refugi de Saboredo i de nou posem pells i a tornar a pujar , tot passant per l’estany Major de Saboredo i l’estany Gelat i el coll que no arriba mai de l’Estany. Traiem pell i saltem del coll en una bona rampa, entrant a la vall Gerber, el refugi Mataró esta al fons, la baixada la coneixem de sobres i no és de les mes bones, vers el contrari, sort de l’ambient que ens envolta, la calor s’imposa i desprès d’unes quantes remades, encarem la ultima baixada de la pala de les Ares tot sent observats per els cotxes que pujant o baixant per el coll de la Bonaigua, però encara no estem de nou pells i una remuntadeta cap a Peülla de on hem sortit, aquest mati de ben d’hora.

Baixem cap Esterri al lloc a on és fa la celebració i entrega de premis, primer uns massatges, unes birres i el dinar, l’altra la veritat és fa molt etern, tan que a les 5 de la tarda encara estem allà, això si a la majoria ens tocant alguns que altre regals en el sorteig de material.

I com a resum, una molt bona ruta, un bon dia de calor, potser inclòs massa i res que ens ho varem passar d’allò mes be....potser alguns varen patir mes que altres, però un cop acabat tot s’oblida.

Varem corre del Sorreig: Salme – Jose, Benet – Eladio, Presi – I jo mateix i varem venir a fer la volta . Seves – Carme i Loli, i be la clàssica parella J.J i Lu, aquesta ultima no va poder participar per una indisposició però J.J va anar per lliura a tot gas,

LA SORTIDA

Jose,Presi,Eladio,Salme i Benet

primera Pujada

 cap a la Peülla

Bassiero

coll de l'estany

Gerber

pala de les Ares

Read More

LA CARBASSA

Entrem a la Cerdanya sense saber molt be el que volem fer, les ultimes nevades i els forts vents passats ens fan buscar un itinerari que sigui bastant segur per evitar qualsevol passatge complicat.

Mirem cap al fons i veiem el Puigpedros ben ple de neu, decidim doncs dirigir-nos capa Meranges. La carretera que surt de poble esta neta, seguim a munt i a la corba del pla de Campllong, decidim deixar el cotxa i canviar de plans, anirem cap a la Carbassa, la idea de fer la llarga pista ens fa canviar de nou de plans.

Al costat arribant varis cotxes francesos que també van cap al cim, però triant un altre ruta, nosaltres anem al itinerari que altres vegades ja hem fet, que sempre és diferent doncs la pujada per el bosc sempre l’hem fet per un lloc diferent, aquest cop no serà una excepció.

Seguim la pista que va en direcció a Eller, però a poc rato ja veiem unes tracés que entren per el bosc, les seguim, el bosc esta curull de neu, però bastant passada , la calor és comença a notar i cal anar traient roba. La zona de bosc és molt llarga, però evita el sol cosa que ja va be, aquest cop les noies tirant al davant marcant ritma, avui és el dia de la dona !!. Al cap de una estona ja sortim a plató erm que mena a la carena, la neu és nota que esta treballada per el vent, els pals donant fe al esfonçar-s’ha que la neu no esta gents assentada. La ruta és evident, però el cim és fa pregar una mica, m’entres anem suant la cansalada anem mirant el paisatge el Cadi al darrera, la Tossa Plana, el Tossal Bovinar a l’esquerra a la dreta el Puigpedros, no bufa vent i el silenci ens acompanya.

Som al cim arrodonit de la Carbassa, sembla mentida que aquest cim pugui tenir paranys amagats, encara ens recordem, això que fa uns quants anys del allau que és va cobrar la vida a un bon metge que va perdre la vida en aquest lloc el Doctor Carles Margarit cap de transplantaments hepàtics de la vall d’Hebron.  El grup de francesos no els veiem que pugin de l’altre canto, això ens estranya una mica.

La doctora Lu Marzo ens fa dalt del cim unes probes amb l’aparell per mirar, pulsacions, oxigenació i altres, sembla ser que podem seguir, que ara toca la baixada.

Per baixar tenim que ser cautelosos i estudiar be la línea, per trobar la millor neu, la primera part fins el bosc la aconseguim, el bosc ens fa patir una mica per el tema crosta, però els primer girs notem que la calor a fet de les seves i la neu esta millor, ens endinsem al bosc buscant clarianes, la cosa esta disfrutona i tot, intentem sobreviure i aconseguim fer unes bones traçades, encara que això comporti unes bones suades. De nou a la pista i a l’aparcament, els francesos ja no hi son suposem que en algun lloc han reculat.

Bona sortida, a la qual hem estat: Lu Marzo, Regina , J.J Padnon, Salme, Txubi i jo mateix, total 1000 metros i algú mes.

entrem al bosc

les noies molt fortotes

Quina suada!!!

Al fons La Tossa Plana, Bovinar i el Monturull

dia de la dona, de 365 dies sols un!!

Doctora L.Marzo

Regina als fons la plana Ceretana i el Puigmal

Be la Regina i al fons Meranges

Txubi buscant la millor linea

Salme en el petit torrent

jj Padnon fen slalom

la ruta, en blau zona de l'allau mortal

Read More

CERTASCAN 2014

Tots els pronòstics eren dolents des de mitjans de setmana, Aemet, Meteocat, Meteofrance tots coincidian...be tots no Snowforescast, ja donava un mati de diumenge amb sol.

Ens va costar decidir als equips del Sorreig fe el pensament de pujar fins a Tavascan per la prova del Certascan d’esquí de Muntanya, la vinticinquena, fins ben be dissabte al mati que varem veure que estaria núvol però sense vent ens varem tirar la manta al cap i varem decidir fer la motxilla.

A mitja tarda arribem amb la furgo a dalt de la pleta del Prat i el primer que  fem és anar a veure a la penya al refu, aquest últims dies a fet una bona tofa de neu i la cosa esta immaculada. Son les sis de la tarda i ja no aguanto mes, tinc que provar la neu. Se m’ha punta en Dani, vingué rapit i sense motxilla!!, jo solsament agafo el frontal, ens disposem a sortir i en Franki director de cursa i un company ens convidant a marcar el primer tros, acceptem de bon grat, la traça és feixuga doncs la neu és molt tova i amb quantitat, el temps se’ns tira al damunt i el negre va apareixent, els i comento que potser valdria la pena treure els frontals, però sorpresa sols en porto jo, vaja!! Acabem de marcar i per les pistes avall, jo faig de far, la nit és tranqui-la i estrellada sense gota de vent, això que varen dir que passaria un front. M’acomiado d’ells en el refugi i vaig cap a la furgo a preparar el sopar, quina nit mes guapota.

Molta neu, massa neu i poc assentada, la organització planteja un itinerari sense arriscar i segur, la cosa no permetia moltes filigranes, però la veritat que ho varen encertar, un bon tram carener i una baixada que com va dir Eladio “ un muro!!”, la veritat que havíem estat moltes vegades per aquest sector però ens va sorprendre amb positiu l’itinerari, a mes la neu estava com diuen els clàssics “made in Canada”.

El dia de sol solet i caloreta per les part baixes al cims i carenes ventava i de valent, cal esmentar el treball i la voluntat de patir dels controls, Jose,Loli,Sebes, Dani, Inma.....i tots els altres.

Resum: molt be el dia, molt be l’itinerari i molt be la disco del final, molta marxeta,

Varen sortir 1800 metres de desnivell, i els equips varen ser: Eladio – Benet, Lu Marzo i J.J, Presi i jo mateix. Recordo ara el Lius que ens comentava que uns tals Pesh havien fet 1800 en 10 hores ....

anem a marcar

Dani obrint traça

bona traçada

Franki ara si que és fosc

pastel

ventada al coll

equip femeni de la Val

Presi entran al tram de corda

Danger!!!

Dani un currante, si senyor!!

a l'Angi l'hi va tocar pencar

quina penya!!

Read More