Deixem la furgo aparcada a la plaça de l’entrada de Sant
Quirze de Besora i a continuació podem procedir anar a esmorzar al característic
bar Esport de la mateixa plaça.
Un cop ben repostats
de combustible, prenem les bicis i creuem el Ter per el pont per seguir
direcció cap a l’estació de tren i “Ruta del Ter” per una carretereta molt tranquil·la
rodejada d’arbres fins el Castell de Montesquiu al qual no arribem si no que
tirem cap en vall vers el poble del mateix nom. Creuem el poble i anem a buscar
la carretera cap a Sora. Seran 5 kilòmetres suaus i tranquils per aquesta vall,
ens aturem uns moments per anar a veurà la petita ermita de Sant Joan del
Noguer, al costat de la carretera. Un cop al petitó poblet de Sora tindríem dues
opcions, la primera i sense problemes vers al poble d’ Alpens el proper
objectiu, un altre i que no sabem els resultats serà anar a buscar el coll de
la Tremolosa. Com tenim temps agafarem aquesta d’arrere opció, per el qual
tindrem que creuar el poble per un carrer en força pendent i un cop acabat
seguir la pista sense pèrdua cap a la riera de la Vinyola, seguirem força còmodament
fins la casa de Boixader i creuament de camins, segons el planell de la Alpina
(Lluçanès. Esc 1:40 000, edició 1999 i de moment la única) tindríem que agafar la pista que va per la casa i seguir-l'ha fins el coll. De mentres estem fent les
comprovacions ens trobem el masover que ens indica que tenim que passar per el camí
de la seva casa i seguir cap a munt, però que no podríem anar molta estona
sobre la bici. La masia esta farcida de gossos i tots tenen ganes de dir la
seva, per el que optem fer una petita marrada per salvar passar per davant la
casa. Un cop superat l’obstacle caní, retornem a la pista que esta força
desdibuixada passant per uns prats per de sobre la masia. En un moment donat la
cosa desapareix completament, llavors tirem de planell dels Gps, fins que de
nou la cosa és queda en un punt sense sortida, ens quedaran en prou feines uns
150 metres de desnivell, però no ens en sortim, optem per deixar les bicis i anar a
investigar a peu. Al cap de una estona trobem el petit collet que separa el
Bisaura i el Lluçanès i també veiem que per l’altre canto i tenim un bon
corriol de baixada, doncs tenim que tornar a buscar les bicis i remuntar de
nou, Contant que anem amb alforges, la cosa de arrossegar les bicis per aquest
lloc és una mica feixuc i cansat, però a la fi arribem a lloc una mica trinxats
de braços.
El corriol de baixada esta força be, però amb el pes al
darrera tenim que anar en compta. Un cop arribats al pla trobem una pista, per
fi!!, la anirem seguit per el costat de la riera de la Tremolosa, deixant una
desviació a la dreta que ens portaria al coll de Mercadal, seguim la riera fins
un punt que la creuem per enfilar-nos i passar per el costat de la bonica masia
abandonada de Can Hierra, a partir d’aquí
la pista millora considerablement però
ara ens vindran un seguits de puja i baixa fins trobar la carretera d’Alpens, aquí
farem una parada per recuperar forces que hem perdut en el maleit, pas de la Tremolosa.
Sortim del poble i a uns quants metres després trobem una
desviació a la esquerra, indicador de camí rural de Alpens a Lluça. Aquesta
pista esta molt ben arreglada i podrem rodar en força comoditat, en un moment
donat trobarem el GR-1 que anirem seguint.
Tenim però una sorpresa a mig camí, ens trobem amb la forta
rampa que ens dura a un collet, a partir d’aquí ja tindrem mes baixada, tot
passant ben a prop de les cases de la Vila d’Alpens.
La tarda va caient, en aquest dies el sol s’amaga mes d’hora,però
encara tenim temps per fer una parada per anar a la ermita de sant Cristòfol de
Borrasers. Ens abriguem una mica i comencem
la breu baixada fins trobar la carretera que seguirem un parell de kilòmetres en
baixada fins trobar la riera Gavarresa, en aquest punt deixarem la carretera
per agafar una pista que va per el costat de la riera, estem envoltats de
tardor i de bassiots d’aigua, el sol deixa anar els últims ratjos i el silenci
sols és trencat per els escallots de les vaques, arribem al Pla de la Riera,
tot ple de fulles de colors , el travessem amb la atenta mirada de la vacada,
creuem el pont de pedra i creuem la Gavarresa,a partir d’aquí tenim la ultima
pujada del dia, però per ser la ultima potser és la mes dura. Arribem a dalt
del pla i de la casa de Pujals a on ens esperen els familiars i a on i farem
estada i castanyada inclosa, tot un luxe, després de les aventures que hem
passat avui.
L’endemà i després de la festa sortim tard , a mes hem
tingut que reparar les punxades a les
dues bicis que ens hem trobat abans de sortir. Avui la cosa és mes senzilla, seguim la pista principal, tot
passant per les masies de Comermada i de les Vinyes Grosses fins trobar la
carretereta que ve de Santa Eulàlia de Puig-Oriol i que agafarem fins trobaran un
altre que agafarem per la esquerra fins trobar el Collet de Sant Agustí i d’aquí
ara si tot baixada per carretera fins el punt de sortida Sant Quirze de Besora,
assaborint l’aire de olor de tardor.
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada