Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 22 d’abril de 2019

Sortejant el mal temps - Val d'Aran

Pic del Rosari. Salme


Quina Setmana Santa tan especial !! pronòstics de mal temps des de bon començament, sortim? O no sortim?, fins l’últim moment no ens decidim, potser millor dit fins l’ultima hora, no concretem el que farem.
Però be, a la fi, en som dos que ens tirem a provar sort, en Salme i jo i anirem contra tot pronòstic a la Val d’Aran i a veurà que podrem fer.
El primer dia la cosa ja de bon començament esta ben negrota però ja que hi som anirem a provar per el sector de la boca nord del túnel que fa temps que vull fer una coseta, però ni coseta ni res, quant arribem a l’aparcament de la depuradora, la neu comença ben a munt. Doncs res canvis de plans cap a l’Orri.
Aquí ja podem sortir amb esquís, anirem cap el Tuc del Rosari. Comencem a enfilar per l’Arriu Malo i cosa estranya comença a clarejar i a sortir el sol, a veurà si tenim sort?. Entrem doncs al Parc Nacional dels Alts Pirineus i quina cosa mes singular, ara hi ha fet una pista que puja cap al Baciver, i la cosa ha canviat molt des de que havíem vingut altres vegades , ens apartarem de les pistes per anar a buscar l’estany de baix de Baciver i comencem a veurà la carena amb el Tuc de Marimanha a l’esquerra i a la dreta el Rosari. La neu esta com una sopa, ho és tant que la pala que puja a la carena , tenim que anar amb compta, doncs els pals s’enfonsen fins la base, és a dir la neu esta humida fins a baix de tot. Un cop a la carena deixem els esquís i pugem a peu, tenint que vigilar ja que hi ha passos que ens enfonsem fins els co....
Per la baixada, com veient que la neu esta molt malament per on hem pujat ens decantarem mes a la dreta per una pala mes petita, la cosa esta igual i fem servir la tàctica supervivència. Arribem al estany de dalt de Baciver per una llarga diagonal, el temps de cop i volta s’està complicant,  per evitar la baixada per on hem pujat, que en altres circumstancies seria bon descens, optem per fer una diagonal per una zona entre roques que des de lluny no és evident, però que resulta molt còmoda per arribar fins la base del Baciver, on trobem les pistes. La cosa és complica, neu, pluja, boira...aprofitarem les pistes, que parcer estan fatal per tirar cap avall a l’aparcament, a on ja surt el sol i fa una calor que espetega.



Tuc de la Llança al fons

estany de Basiver





















Avui ens trobem amb l’amic Eladio, el temps si ahir estava malament sembla que avui pitjor, tant que no sabem si anar al bar o que fer. Be tornarem a Beret a veurà que fem.
Decidim anar, aprofitant que les pistes estan tancades en direcció al Cortajàs, anem tranquil·lament, sospesant el moment de recular, però de moment portem esquís als peus, que poc ens ho pensàvem. Arribem a dalt la carena i de mica en mica podem anar veient els cims de la llunyania, Maladetes, Beciberris, Montardo....el vent esta encalmat i seguim fins que en Salme ens deixa, que no veu clar el temps, nosaltres seguirem una mica més fins el Cap del Clòsos.
Però carai un cop a dalt veiem la pala que baixa cap el Clot del Clossos que sembla que la neu estigui millor que ahir, i si senyor, cremeta bona fins a baix a trobar el riu de Parros....hmmm, podríem anar a fer el Parros, però és tard i tenim al company esperant, remuntem cap els Estanyets dels Clossos i la collada i anem donant la volta fins remuntar de nou el Cap de Clòsos. I d’aquí anirem a buscar la ruta que havíem fet fa una estona. I comença a sortir el sol, inclòs el cel és queda blau de cop, calor de nou!!! Però la neu molt millor que ahir.




baixant cap el Clot dels Crossos

Eladio

Collada dels Crossos al fons

estanyets dels Crossos

al fons Salardu









I per acabar el rotllo, molt be l’Hotel Hípic de Vielha, vàrem estar molt be i és menja també molt be i el preu també molt be. https://hotelhipic.com/






 Ja veieu, temps de tot i neu de tot tipus, el dissabte canviant de sector,  va a tornar a sortir el sol al Pirineu, aquest cop estem a la Cerdanya, el sector oriental bon temps i caloreta, però el sector nord, alies Porte i Capcir un vent de mil dimonis, hem encertat quedant-nos per Coma Oriola.
I la nit de diumenge torna a nevar i al mati al sector nord, a on estem nosaltres un vent fred de mil dimonis, consultant la càmera de Masella, veig “paquet” sol i no és veu gens de vent....a corre cuita cap allà tota la colla, desmuntem el campament, furgonetes carregades i cap allà.
La neu en aquesta època, dura bona màxim una horeta, després és converteix en una pasta d’aquelles bones. El paisatge però ha canviat, sembla de nou hivern, fred, arbres curulls de neu i a mes molt poca gent, molts han fotut el camp cap a casa.
El sector de Coma Oriola, molt be, fins dalt, cosa que nosaltres no ho farem doncs de cop i volta torna el mal temps i comencen a caure flocs.
Resumin, una Setmana Santa, que dins de tot vàrem poder fer tentines i fent algunes que altres coses, però el principal és gaudir de la muntanya amb els amics.









0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada