Cursor

Crossbone Skull

dijous, 13 d’agost de 2020

VALLS D'ÀNEU un estiu de Covid.





Gracies al Covid, aquest any hem volgut redescobrir el nostre Pirineu, el de casa i en concret:

“Lo Pallars”.

En aquest article he escrit varies sortides, combinant una mica de bici  i un altre caminant,

podrien ser ,és clar, moltes mes doncs aquesta terra te muntanyes i camins per regalar, això si.

Sense massificacions com poden ser d’altres llocs.

Proveu els seus formatges, el xoriç, les llonganisses, la ratafia, el pa, les coques, el formatge i el

vi del Pallars, sempre serà el premi del acabar les rutes.

Un altre cosa una mica mes seriosa, tema furgonetes, be ja no dic tema tendes perquè les

multes son considerables.Tan sols ens podem col·locar en zones d’aparcament i a mes no

podem posar cap peça fixa, exemple: falques.

Totalment prohibit cuinar o treure qualsevol cosa fora de la furgo, és a dir tot ho tenim que fer

a dins l’habitacle, hi ho dic per experiència, doncs varis dies ens varen venir a veurà, en llocs

diferents, la mateixa parella de Mossos, un dia per un motiu un altre dia per un altre, quant no

és podia fer una cosa no és podia fer un altre. Suposo que fora la temporada de vacances, la

cosa varia una mica. Be coses que passant i no ens impedeixen fer unes bones sortides.




 

VOLTA PER EL REFUGI DEL PLA DE LA FONT

 

La intenció d’avui, que estem aparcats al davant del Refugi de Fornet, eren uns altres plans, com anar al Port de Salau, però ves per on, el temps ha canviat i el vent del nord fa una cortina de boira que baixa molt rapida del Port, provinent de l’Arieja i que baixa ràpidament cap el fons de la vall. Doncs res, provarem sort mes avall i amb les bicis.

Anirem cap a Son, aquí també fa una mica de vent, però suportable. Traiem les bicis i comencem a pujar per el costat de la bonica l’església romanica cap a les Planes de Son, tot passant per MonNatura, aquí deixem la carretera asfaltada i anirem pujant molt tranquil·lament i guanyant metres per entre l’ombra del bosc, la veritat la pista esta molt be. A partir de la cota 1800, fem un gir cap a l’esquerra en el trencall del Clot Gran, al costat tenim les muntanyes de Lo Teso, la Roca Blanca, Lo Pinetó i al altre canto tota la vista fantàstica de les muntanyes que tenim al davant, del Ventolau fins el Port de la Bonaigua, encara parcer podem veura la boira que hi ha encara per el Port de Salau. Seguim en baixada i pla, per entre prats i ja veiem el refugi del Pla de la Font, el camí a peu el deixem, per seguir la pista, que fa una mica de volta per anar a buscar un altre pista, que farem servir mes tard de baixada i en 1km ja som al refu. Avui tenim molta companyia doncs estem rodejats de voltors que volen molt baix, doncs sembla ser que tenen una peça morta i ja gana. Deixem les bicis, que ens les guardin els amics voltors i anem cap el Coll de Fogueruix, val la pena, vistes als Encantats i altres cims propers, així com tot el sector del Parc Natural de Sant Maurici. Tornem al refugi i tan sols ens queda una bona baixada de 8km per pista fins la carretera que de nou ens portarà cap a Son.

L’itinerari esta marcat amb el num 5 del Centre BTT d’Esterri d’Àneu, no te pèrdua, ni la ruta i els paisatges tampoc.








Refugi del Pla de la Font


Coll de Fugueruix


al fons les boires de Salau


 Son


CAMINS DE LLIBERTAT





Degut a una seria de vicissituds, com la persecució, la repressió i altres intoleràncies provinents del nazisme o feixisme, moltes persones és veuran obligades a creuar les fronteres en condicions extremes i adverses, per la serralada pirinenca, tot creuant ports de muntanya i deixant enrere moltes coses, molts varen perdrà la vida o senzillament varen ser capturats, ja sigues per els gendarmes o per la guardia civil. Resseguir aquests camins, ens porta a reviura moments difícils de moltes persones, que varen deixar una empremta en aquests petits corriols i que no podem deixar que quedin  en el oblit. Recordar també, la vàlua de tots aquells guies i gent de muntanya que sense la seva ajuda no haurien pogut fer  aquests Camins de Llibertat.

Caminem doncs amb el record de tots aquells que hi vàrem passar abans, amb aquell silenci que sempre guarda la muntanya, caminem amb silenci, també per els nous ostes que de nou tornen a ser al seu territori i on el home els va fer extingir, l’Os, per uns estimat i per altres odiat.


CLAVERA


De mentre anem pujant per aquest paratges bonics i a la vegada inhòspits, no podem parar de

pensar en tota aquella gent que passavant per aquí, sense cap tipus de material adequat per

afrontar unes condicions adverses sovint present en aquestes muntanyes. Tot i així suposem

que per la dificultat, d’aquest coll, fos que sigues menys controlat que el de Salau.

Hem passat la nit al aparcament de Perosa, una delícia (recordeu tema furgos). Hem començat

a pujar amb força fresca, seguim la pista sempre al costat del Noguera Pallaresa, fins que una

senyal ens indica ja la pujada que serà constant fins dalt. Anem sols, be al davant tenim una

parella que han dormit al costat, però en tot el recorregut no hem trobat a ningú més. El

corriol, el tenim que anar seguint be, doncs en alguns llocs la vacada a fet de les seves i és fa

un pel perdedor. A mesura que anem guanyant alçada tenim millors vistes, Aneto i Maladetes

al fons.

Arribem al petit i bonic Estanyet de Clavera, i en un costat la petita borda que varen construir

per aixoplugar en cas de mal temps els refugiats que venien de França. Entrem dins i la veritat

mes de quatre persones no hi cabrien pas. Seguim el corriol (marcat com GRT 55) ja veiem el

Coll al fons, el silenci és colpidor, ja no ens  recordem del virus

Arribem al coll de Pala Clavera (2524m) quasi 1200 metres de desnivell, sense pausa, les boires

que van i venent ens deixant veura, el vessant de l’Arieja, l’Estany Long al fons. Ens trobem amb

la parella i comentem la meravella de encara trobar espais sense gent, deixem doncs que la

penya vagi on va tothom.

Pujaré al Pic de Clavera (2721m) i deixat als demes fent un menjuc al coll, aniré rapit doncs les

boires els hi agrada anar jugant i passant de banda a banda de la frontera i en un moment

donat ja no veus res.

La baixada la fem per on hem vingut, però al passar per la cabana, intentem arranjar la porta

de l’entrada, però res, torna a caure!!! La baixada la fem a poc a poc, estem immersos en les

grans vistes que tenim al davant, Airoto,  Marimanha...tenim  al final que treure el planell per

poder identificar tots els cims.

Resumin, Clavera és un tresor que hem descobert degut a una historia trista que no podem

oblidar i pensar que per aquí varen passar gent que potser mai a la seva vida havien vist una

muntanya, fa pensar el que era de sacrificada la llibertat.

A l’hivern és un itinerari bastant perillós doncs tot el recorregut amb molta pendent és sobre

herba

Atenció amb la boira, de seguida baixa rapit de l’altre vessant.

Una bona opció circular per fer en dos dies, o els mes agosarats en un de sol és: del coll baixar

a l’Estany Long, seguir cap el Estany Redon i Refuge les Estagnous, d’aquí farem el Mont Valier,

Petit Valier, Coret de Pèrira Blanca i tot crestejant fins el Pic de Clavera.

Segon cap de setmana de juliol s’organitza una travesssa (www.chemindelaliberte).








estany de Clavera






Coll de Clavera i al fons l'Estany Long



al fons el Coll de Clavera



Maladetes al fons


Isard, (sense zoom)


Port de Salau.

 

Deixem la furgo al Refugi de Fornet, encara recordo fa molts anys quant vàrem venir sota una

copiosa nevada amb esquís nòrdics per arribar a Montgarri, no hi vàrem arribar, és clar.

Avui seguirem el Camí de la Llibertat (GRT57) aquest camí te força historia, abans la Primera

Guerra Mundial, si va forja un sistema de telefèric que anava dels boscos de Bonabé,de on

s’extreia la fusta dels seus avets, per enfilar-los cap a l’Arieja cap el poble de Salau, una gran

obra d’enginyeria, que finalment va haver de passar per mans de matemàtics per fer quadrar el

sistema de cablejat.

Un cop passada la Primera Guerra, el  Port va veura  passar la misèria dels refugiats catalans

que fugien de Franco i coses que ara potser ens sonen fresques, un cop a França passavant tots

a la vacunació.

No va trigar gaire ell Port a veura canviar la gent que el creuava , aquesta vegada provenient d’Europa, una xarxa clandestina (Wi-Wi), tenia

la missió de passar, aquest cop a l’inrevés de França a Catalunya, persones de diferents

condicions: jueus, soldats, persones anònimes, que l’únic que buscaven era el destí de la

llibertat.

Em sembla que no hi ha cap historia que no sigui trista, o plena de calamitats, ara la muntanya

és amable i dona gust caminar per els camins encara  plens de flors, dissortadament fa un

temps varen ser camins de sofriment i mort.

La pujada al Port la fem per un camí ben indicat al costat del barranc del mateix nom, primer

per bosc i desprès per prats que el camí va pujant fent curtes llaçades, al fons cada cop ens

queda mes petita la vall i les seves bordes. Un cop dalt, unes 2 hores, encara trobem les

antigues construccions del funicular i varis cartells explicatius de la historia del Port.

Baixem una mica per la vessant Occitana fins una cabana de pastor, i viem la gran vall Occitana

de Salau i pensem com deuria de ser el pas per aquí a l’hivern amb neu.

Bonica e històrica sortida, que ens permet retornar a temps passats.












MONTGARRI BTT (variant de Mongosso)


Ja va sent hora de deixar aquestes  valls d’Isil, situats en el nostre camp base de fa uns dies a l’aparcament de Perosa, és que la veritat si esta de meravella, lloc de bany, bones ombres per fer la mig diada quant acabes la ruta, musiqueta d’escallots, cavalls a munt i avall com a l’oest americà i el principal sense cobertura, una passada si senyor, tranquil·litat!!!

Be la ruta de Montgarri , és molt concorreguda per tot tipus de vehicles, en bicicleta en concret, moltes empreses de la Val o be d’Esterri ofereixen serveis de bicis per poder fer el recorregut en descens des de el Pla de Beret, nosaltres farem quelcom diferent.

Del aparcament prendrem la pista que surt a la dreta, seguirem per el costat ombrívol i frescot, sense el transit de la pista normal, deixarem el GRT55 que va cap el Coll de Clavera i que ja coneixem.  Desprès d’haver passat uns prats, la pista és va convertint en corriol i la cosa és va fent mes tècnica, arribem a un punt que hi ha una cascada, barranc de Sarnalla, de lluny sembla que no puguem passar, però si, ja pas per de sota mateix de la cascada, seguim el corriol, pujades i baixades per entre bosc frondós, passem l’últim barranc de Montgosso i aquí ve el tram tècnic de baixada, el corriol és bo de fer i net, però cal parar atenció doncs una errada i vas directa al Noguera. Arribem al Pont de Montgosso, esta tallat per arbres per que no si passi, però que hem de fer, recular? Res, respirar fons i passar, un cop al altre costat trobem la pista que ja va a la principal en pujada. Suposem que el pont esta tancat perquè cap cotxe i passi, doncs amb el pes és vindrien a baix els taulons.

I res cap a Montgarri, aquí moltíssima gent, no hi parem pas, seguim cap el Pla de Beret  per la banda dreta del riu, molta gent, un cop al Pla girem i canviem de vessat en baixada. Molts cotxes, molta pols, ens tenim que posar el passamuntanyes per no empassar la polseguera, tot i així veiem força gent circulant a peu per aquí.

Entrem de nou al Pallars i deixem la Val d’Aran, som de nou a Perosa, sense gent i tranquil-lets, son 30 km de bon fer, amb una bona variant, que és la part mes bonica del recorregut.







pont de Montgosso



Montgarri

Pla de Beret


Perosa

CERBI


1443 metres d’alçada el poble mes alt del Pallars, moltes possibilitats de muntanya per fer.

Aparcament a l’entrada del poble, sense aigua i xafogós a l’estiu, això si piscineta al riu al

costat del poble.

Molts anys col·laborant i participant a la Cursa del Certescant de l’Agrupe, però al estiu i per

aquesta zona no i havia vingut mai, tenia doncs ganes de coneixa-la.

En cotxe diuen uns 4km mes a munt i ha un altre aparcament, el rètol però sols diu 4x4. Però

veiem furgos que hi pujant. Ens ho pensem i decidim no provar de pujar i ho farem demà a

peu, cosa que ens complicarà l’horari, de totes formes tan sols hem vingut a coneixa la zona.

Al mati un cop esmorzats enfilem la pista i la veritat no se com ho deuen de fer si és creuen

dos vehicles, a dalt del segon aparcament si que hi ha un horari per baixades i pujades per no

coincidir, però a baix no!!!  Molts dels que vàrem trobar al pujar, ens deien atemorits que no

sabien com ho farien per baixar. La veritat que tant a la pujada com la baixada no vàrem poder

observar com ho fan per no caure barranc a vall.

Arribem primer al bonic i lliura refugi de La Gola, després el llac, que tenia que ser un

embassament, però que al final no va ser. La majoria de gent fa la circular cap els Tres Estanys i

el de Ventolau, però nosaltres tenim ganes de mirar un altre sector, l’Estany de Calberante i

pujar al Coll Curiós a 2460m, aquí se’ns obren unes bones vistes cap a la Vall de Niri i al Pic de

Tartera , la Gallina i al fons el Ventolau.

Desfem el camí per on hem vingut, aprofitant en aquest dia tan calorós les cascades que anem

trobant per posa-hi el cap. Una llarga sortida de uns 16km i 1100 metres de desnivell,

aproximat.



Refugi de la Gola


Estany de la Gola

Estany de Calberante


Coll Curiós i la Vall de Niri  

 

Sortides realitzades en temps de COVID, l’agost del 2020.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada