Volta al Cap de Creus en BTT ( 2 part del Camí de la Llum)

L’any passat per aquestes dates, vàrem intentar fer una circular per l’Alt Empordà, tot connectant diferents rutes,  el “Camí de la Llum”, Pirinexus, GR 92, Camí de Sant Jaume, però per motius atmosfèrics, vàrem tenir que escurçar els dies de ruta i sols vàrem poder realitzar una part que la podeu trobar en el bloc :” Tour de les Alberes i Camí de la Llum” (octubre del 2108). Però la cosa ens va agradar tant que un cop tornàvem cap a casa ja pensàvem en reprendrà el que ens vàrem deixar de fer.

Doncs res que aquest any, sant tornem-hi a acabar el que ens mancava a fer, i això si, un cop feta ja podem dir que verdaderament, és una de les rutes que ens han agradat mes i de la qual ens hem porten uns grans records de tot plegat, paisatges, pobles, gastronomia, flaires de mar i aromes de muntanya i sobre tot els amics i amigues que hem compartir totes les hores de ruta i res us passo a comentar aquesta segona edició de el “Camí de la Llum “.

Aquest any després de l’èxit de l’any passat, tenim força gent a la convocatòria, alguns repeteixen i alguns venent de nous, però aquest any abans de començar ja vàrem començar a tenir baixes per accidents varis, Salme i la Merçe ja no poden ni començar i jo mateix abans de sortir tinc un refredat de mil dimonis, però be de moment el temps aquest any si que pinta força be.

Doncs res prenem el tren direcció a Figueres a on ens trobem a la resta de personal, el de BCN i el de Caldes, que no és de Caldes si no del Montseny. Un cop esmorzats, sortim per les planes  Empordaneses en direcció a Roses, a on tenim que parar per anar a una botiga de bicis per inflar alguna que altra suspensió. Sortim de Roses en direcció Cala Monjoí per la petita carretereta, però farem una paradeta tècnica per fer una inspecció a un recorregut que tenim per anar a veurà uns dòlmens i menhirs, la veritat val la pena i la podem fer en bici (una part amb indicacions de ruta negre de circuit btt). Un cop la visita,seguim direcció Cala Monjoí,  en aquesta època molt tranquil·la, seguim ja per pista Cap a Norfeu i curta baixada cap a la Cala Jòncols a on començarem a flairar la pujada del dia, que amb la calor que fa i que no hi ha cap ombra, la suem de valent. Ja veiem  Cadaqués allà a baix, ara tot serà baixada fins el bonic poble a on hi farem estada.

Lloc molt recomanat per sopar :” Mama Aicha”, cuina casolana marroquí. Bon tracte i bon menjar.

Hotels per dormir ni han un munt, i fora de temporada amb molt bones condicions de preus.

FIGUERES - CADAQUÉS .  43 KM. 700 de desnivell

Roses

cap a Cala Monjoi

barraca de pedra seca

pels voltans del Cap Norfeu

la pujada del dia

dalt la pujada

Cadaqués

CADAQUÉS - FIGUERES. 53km i 1000 de desnivell

Sortim de Cadaqués agafant la riera que passa per el bell mig del poble, això si ben pentinats  i esmorzats. Un cop la riera deixa d’estar pavimentada, prenem una pista a l’esquerra que ens deixarà  ben suats ja a primera hora del mati, doncs la pujadeta fins el Coll de la Perafita, és d’aquelles que no tenen descans, a la dreta sempre tenim el torrent que baixa cap a Cadaqués, encara amb una mica d’aigua, petites cabanyes de pedra seca i la vista que va sempre cap a munt per veurà quant la cosa s’eixonarà una mica. Un cop dalt ja comencem a provar la tramuntana, els núvols baixos queden arrecerats  a les muntanyes dels voltants, anirem direcció el Mas del Bufadors, deixem enrere la pujada, estem en terreny erm i dessolat al bell mig del Espai Natural del Cap de Creus, al fons anem veient els entrants del mar, i el vent que no para, per sort de tant en tant ens be d’esquena i ho aprofitem, la pista és rapida i de cop ja veiem al fons el Port de la Selva, bona i rapida baixada cap a la Punta de la Creu amb la seva bonica Cala Tamariua, donem la volta a la punta i entrem a el Port de la Selva per el seu bonic passeig marítim, curt tram de relaxació doncs ara afrontarem els durets 8 km de pujada cap el Monestir de Sant Pere de Rodes, que a mes de la pujada, vàrem provar les fortes envestides del vent que a mes de un i dos, els va tirar per terra. Anem arribant a dalt tots de mica en mica, l’Artur te problemes amb el tubeless i perdem molt temps per solucionar el problema, ens falta una eina i sort de una parella de alemanys que van en una furgoneta i porten una bona caixa d’eines i ho podem mig arreglar. Al Monestir, dia de visita gratuïta, doncs ara que l’Artur a tornat a punxar, aprofitem per anar a fer una visita. Ara seguirem el Camí de Sant Jaume fins Vilajuïga, tot baixada, ara si, però abans anirem a fer una visita al Centre d’Informació de Mas Ventós, ni mai millor dit, doncs fa un vendaval de mil dimonis, aprofitem per anar a veurà el balco que dona vistes a tota la badia de Roses. I res baixada per la carretera, ja som a quasi tocar el poble i ens en donem compta que falta l’Artur, de nou problemes, baixa a peu arrossegant la bici, fem parada tècnica, trec una coberta de 29, per donar al primer cotxa que passi, però renoi, no en passa cap, l’Antoniu ens deixa doncs perdrà l’últim tren que para a Vilajuïga, doncs el proper quasi ja passa de nit, i demà el noi va a fer una ruta en bici de varis dies.

En un moment donat baixa una furgo amb l’Artur a dins, amb la bici, l’hi diem que el deixi a l’estació del poble que encara podrem pillar el tren.  A l’estació en trobem de nou amb l’Antoniu, però al que no veiem és a l’Artur, el tren ja be, el noi del Montseny te gana i diu que agafa el tren, que l’esperen per dinar. Ens quedem tres, sense l’Artur, ens esperem el pitjor un segrest, un exili....però no nois ens truca que el xofer el porta a Figueres, llàstima doncs nosaltres si que hem perdut el tren. Però be anirem a fer un bocata, a un bar a prop de l’estació, que fa una pinta bastant xunga, però que la veritat ens fan un bocata de fuet, d’allò mes bo. Comencem a fer plans per anar agafar el tren fins a Figueres, unes birres, casc al cap i de nou a pedalar, jo abans amb fotare un Frenadol, per aguantar l’estrebada, que aquí no és va amb gaires miraments i com va dir l’amic Killian: “ more Kilometers, more fun”. Decidim seguir el Camí de Sant Jaume, no és el mes curt però, mira per on ens fa gracia i tot. El ritma ens altet, per entre poblets de l’Empordà, Marzà, Peralada.... el sol de tarda va caient, sort que ja fa caloreta i no fa vent, direcció oest, cap a Figueres, hem fet 20 km, però a tota castanya, sort de la droga que m’havia subministrat.

I res, tothom ens envia wuassaps que ja son a caseta i nosaltres amb el tren, que parcer això que teníem en principi molta mandra i son, però gracies al circ de personatges que hi anem trobant , sobre tot entre Blanes i Mataró, ens fan passar una bona estona, tant que una mica mes i anem cap a BCN.

Els carrers, ja son foscos, com el dia que vàrem sortir, ha sigut una bona ruta amb un final una mica estrany, potser com el començament, però be ,hem acabat una ruta que vàrem començar l’any passat, ruta del tot recomanable, per fer sobre tot en qualsevol època menys l’estiu.

Vàrem ser: l’Antoniu, el noi del Montseny, Regi, J.j Padnon, l’Artur i jo mateix i d’aquí una forta abraçada i una prompta recuperació a la Mercè (que parcer era el primer cop que venia amb la colla i va ser l’encarregada de buscar el lloc per dormir, al qual i vàrem estar de meravella) i l’amic Salme .

per el terreny del Cap de Creus

Port de la Selva al fons

Cala Tamariua

Sant Pere de Rodes

els amics d'Hamburg que ens van ajudar

vistes a la badia de Roses a Mas Ventos

de tornada cap a Figueres al fons Peralad



https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=42428046

Read More

Circular Serra de sant Gervàs en BTT

Anirem cap a l’Alta Ribagorça per anar a fer una rutilla en btt per la zona, ja feia temps que tenia en ment una ruta del llibre de” 50 Itineraris en BTT per Catalunya” d’en Manel Cajide  I Plaza de la col·lecció Azimut del any 2003 (la ruta és del 2002), doncs si parlem ja de uns quants anyets.

Doncs be, sortim tota una colla cap a fer estada al bonic poblet de Salàs de Pallars, que val molt i molt la pena, anar a descobrir els carrerons i les botigues que és mantenen tal com fa uns quants anys. També fer esment, i perquè no, a la seva pitzzeria, on en podrem degustar una bona varietat i totes bonisssimesss, us ho recomanen  totalment. Pernoctem al alberg que hi ha en el poble https://www.alberglasolana.cat/, situat en una petita i bonica plaça, és un gran edifici de construcció tradicional, les habitacions molt normaletes, però be, molta tranquil·litat i bon tracte.

El diumenge comencem la ruta al poble de Senterada prenent direcció vers a  Cérvoles i Burguet per una petita carretereta, i ja de primera hora començarem  amb una bona pujadeta de quasi quatre quilometres, punt a on trobem una bifurcació, a la dreta aniríem a Naens, per on tornarem, nosaltres girarem cap a l’esquerra direcció Burguet, que hi passarem per el costat, seguim pujant direcció Cérvoles, no arribarem al poble si no que agafarem ja una pista de terra que va pujant, tenim tot a l’estona a la nostra dreta, les muntanyes de la Vall Fosca encara sense neu, a mes avui fa una calor de consideració. Acabarem la llarga pujada de uns quasi onze quilometres a la  collada de Colldeberri, al davant tenim ja la silueta de l’Avendoga d’Adons, amb la seva imponent paret com una aleta de tauro, cap allà al fons és a  on tenim  que anar a parar. Entrem a la vessant nord del massís, l’ombra del bosc ens reconforta, ja podem començar a flairar l’olor de tardor, aquí la pista és una mica trenca cames, comencem amb una bona i llarga baixada per situar-nos al fons de un torrent, aquí tornarem a remuntar i seguirem per una zona que va pujant suaument fins que sortim del bosc en terreny obert i planer fins fer una ultima pujadeta a una petita collada, la de Comallonga, d’aquí ja veiem el bonic poble dalt de un turo, és Adons. Tornem a baixar, per pista rapida deixat la bifurcació cap el poble, a partir d’aquí nosaltres deixarem la ruta del llibre i seguirem cap a Viu de Llevata o trobar la carretera N-260. Ara ens tocarà seguir per carretera fins el Coll de la Creu de Pervers, que el suem i força per la calor que fa en aquelles hores de ple mig-dia. Un cop dalt girem a la dreta i anem pujant mes suaument per una pista asfaltada, que en poc i res ens situa a la preuada baixada cap el poblet de Concorrui on fem degustació no dels seus preuats formatges, si no de l’aigua de bona font del costat de la petita església. Seguim amb forta baixada per la pista asfaltada fins el barranc de les Escarses i remuntada fins el poble abandonat de Pinyana, a partir d’aquí la pista ja és de terra i que baixa decidida cap a Cadolla, si ens hi fixem be com diu l’autor de la guia a la nostre esquerra i tenim una carena de roques que una d’elles sembla ben be una figura de la illa de Pasqua, tot passat el poble, continuem baixant una mica mes fins agafar una pista a la nostre dreta que amb una mica de pujada ens va acostant de mica en mica fins a Naens, travessem el poble i en un tres i no res ja som a la cruïlla d’aquest mati a primera hora. Baixada final fins a Senterada.

Bonica volta per un terrenys aspre i solitari, amb molt bones vistes i petits pobles amagats.

Ruta de 44km i 1200 metres de desnivell, feta  entre 4 i 5 hores per els membres del Sorreig: Artur, Regina, Salme, Sekes, J.j Padnon i jo mateix una primera setmana de tardor molt calorosa, del 2019, disset anys després de la seva publicació i encara com diu el seu autor: “natura en estat pur”.

https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/senterada-2019-09-29-41881933

A Senterada ens trobem una grupeta de Mataró

al fons la Vall Fosca

a la dreta la silueta de Avendoga d'Adons

cavallet de J.j Padnon i la silueta al fons de l'Avendoga

Adons

Lo Salme

feia temps que no venia amb nosaltres, però fort com un roure: Sekes

Concorrui

Naens

Read More

DIFFERENCES BETWEEN ELECTRIC AND CONVENTIONAL BIKES

Read More

Circular per Núria

Assentat a l’estació de Queralbs tot esperant el primer  carrilet que puja a Núria, vaig mirant tot el personal que va passant per el meu davant i constato algú que ja sabia però, mira ara no se perquè però i reflexiono una mica, res nomes una mica. Penso quant érem jovenets i pujàvem amb tren des de Barcelona, sempre a petar de penya disposada a fer molta activitat o poca, segons és miri, la majoria portavem  l’uniforma característic, rociatores, camisa de quadros de franel·la, botes gruixudes que ja hi sortíem de casa, amb mitjons de llana ben gruixuts, estiu he hivern, alguns ja portaven el passamuntanyes de llana posat i això si una gran motxilla, que quant mes coses penjades per fora millor, al estiu quasi que també és feia servir el mateix material que al hivern, les mateixes botes, els mateixos mitjons i en fi tot plegat material pesat o super pesat.. Els destins eren Núria, per la seva connexió amb el carrilet, allà és feien ascensions hivernals, amb tendes i això si , sense esquís a peu amb la neu fins els genolls.

Ara vaig mirant i veig que el temps no  perdona ni els anys tampoc. La majoria de gent, ara son els anomenats” runnigs”, gent que potser mai abans havien anant a la muntanya i ara si han aficionat com una moda , i del que és tracta és de col·leccionar curses. El material super  tècnic o escadusser, roba sempre amb informació de curses a on ha participat la persona en concret i si pot ser cada peça que porten es de una cursa diferent, les converses que he pogut anar escoltant sempre son de curses, kilòmetres, desnivells, verticals.... però encara  entra tots ells puc veurà algun que altra despistat  que va fora de to, pantalons llargs, botes, motxilla tirant a gran, amb el tub de la Camelbak mes llarg del compte o mes curt del compte, algun que altre que mira un planell, alguna que altre conversa de algun cim fet no fa gaire.

Els temps passa i això ja és veu clarament, no se si en aquests moments recordo amb certa enyorança aquells temps dels trens plens de urbanites en busca de l’aventura propera, sense gaires pretensions, potser jo no soc el mes adient per explicar aquestes coses, doncs m’agrada corre per la muntanya, encara que no vaig a curses, i m’agrada anar-hi amb bons amics i que segurament parlarem de moltes coses com abans fèiem, no se, son divagacions que hi anat fent aquest mati  d’estiu tot esperant el carrilet, parcer molt fescot i nosaltres amb material lleuger, si pogués hagués agafat un “plumes”, però carai no cabia a la mini motxilla, després vaig dient....be tot plegat anirem a Núria a fer una volta, pujarem per la Coma d’Eina, amb molta solitud anirem guanyant alçada seguint el GR cap el Pic d’Eina, renoi quin fred que fa !!, segurament el vent emprenyador encara fa que la sensació sigui mes notable, vaja que no ens hem tret res en tota la pujada. Dalt la carena, és la rambla, gent per tot arreu, teníem ganes d’anar cap a la Torre d’Eina, però amb el ventet, en passem, seguim cap el pic de Noufonts, Noucreus i Pic de la Fossa del Gegant i deixem la carena per anar baixant de nou cap a Núria.

Un dia d’estiu fred i ventós, anem a fer un cafetó al bar , un grup de Boys Scauts vestits de cap a peus amb la indumentària que feia temps que no veia, cantant cançons d’avant del Santuari, cançons, danses, estàndards, boines i mitjons alts, les noies amb faldilles ben plisades, jerseis de pico....he començat el matí pensant amb el temps passat i ara tinc com un cert regust de naftalina, d’algú que sembla ja esta fora de lloc. En fi, una ruta senzilla, però la pujada al coll d’Eina surt dels clàssics Puigmal o coll de Noucreus. I res, que tothom faci el que vulgui fer, això si respectant les regles de sempre a la muntanya.

Read More

Circular al Punta Alta de Comalesbines

Aquests divendres ens acostem a la vall de Boi per dema fer la circular a la Punta Alta de Comalesbienes (3019m). Se’ns dubta que és una sortida d’aquelles que és tenen que fer un moment ho altre i que nosaltres ja hi teníem ganes de feia temps, doncs verdaderament val molt la pena, tan per els paisatges que hi trobarem i ens envoltaran en tot moment, com perquè no, per la seva duresa del  recorregut.

Si mirem per internet hi trobarem molta informació de la ruta, tan en blocs de muntanya com en el wikiloc, és a dir és una ruta força coneguda, això no deixa que també hi hagin opinions de tots tipus, tan per els horaris, la dificultat ...., tothom hi diu la seva, això és degut segurament a que no és una ruta de muntanya d’aquelles que podem dir que per tothom és igual, cadascun i troba una dificultat diferent, però jo us explico com va ser la matinal per nosaltres.

A les 7 del mati ja som al primer aparcament de l’embassament de Cavallers, això que ahir al vespre vàrem fer durar la tertúlia amb la penya  de “Aventura Montañas y Risas”, d’aquí  ens posem la motxilla i amb les primeres llums de l’alba i les llenganyes encara als ulls, comencem a fer la primera pujada per anar a buscar la carretera que va a l’últim aparcament, d’aquí ja agafem una pista forestal que per sort va fent per poder escalfar una mica les cames, per el que ens vindrà a continuació. En un moment donat ja veiem unes fites i un corriol que s’enfila molt dret per entre una tartera, entrem doncs al barranc de Comalesbines, pujada dureta ja de bon mati, fins trobar el Pas de l’Os, una breu grimpadeta que fa que les cames recuperin força. Superat el pas el terreny sobre i no fa tanta pujada, entrem en un petit bosc i tot passat una tartera de grossos blocs, però que és fa en comoditat si anem seguint les fites. Arribarem a “ronyo” o el l’Estany de Comalesbines, “ronyo” per la forma que te. A partir d’aquí les fits ens decanten en forta pujada cap a l’esquerra arribant a l’aresta del primer cim que farem avui, farem servir les mans en algun que altre punt, arribem així doncs al germà petit ,el Pic de Comalesbines de quasi, quasi fa 3000, doncs te  2993m. D’aquí seguim la cresta, la Punta la tenim a tocar, però ens faltarà fer el pas, una desgrimpada (II sup) per una espècie de diedre, molt bones preses i sense cap tipus de problema, aquest punt i el dels horaris son els mes comentats en totes les piulades, com deia uns veuen una cosa i uns altres un altre, la veritat, sense problemes arribem al final de la cresta i a la Punta Alta. Les vistes son fenomenals a banda i banda, però veiem al fons uns nuclis de núvols que pronostiquen l’arribada de les tempestes per el mig- dia. Seguim la carena per anar a buscar una canal,  ( receptor meteorològic) aquí comença una gran i molt gran baixada de uns quasi 600 metres de desnivell, per un terrenys esmicolat i molt dret, aquí si que val anar al tanto de relliscades i patacades, si el terreny és humit inclús pot ser mes complicat. Arribem a l’Estany de la Roca, per la seva roca al mig i continuem la baixada, perquè encara no en teníem prou fins trobar l’Estany Gran de Colieto i ja el camí mes transitat que ens portarà al Refugi Joan Ventosa i Calvell. Fem un menjuc i cap avall, la cosa per aquí esta molt mes transitada, seguim per les llastres de la Morta, Pletiu de Riumalo i Cavallers.

La ruta tothom la fa en aquest sentit, doncs encara que fem una bona pujada de bon mati, per l’altra vessant també puja molt i és mes llarga.

Els horaris, moltes ressenyes ens marcaven de 8 a 11 hores, nosaltres sense corra , caminant i fent alguna parada per fer qualsevol necessitat, vàrem estar 6h45’. El desnivell és de 1600 metres i la llargada de 14km.

La ruta esta molt ben marcada per fites, no hi tenim cap problema, jo no hi penjat el track, però en trobareu un fotimer en el wikiloc.

Fent un petit resum, una de les que podríem dir ,  millors circulars del Parc d’Aigüestortes i Sant Maurici i vàrem ser : Artur, Txubi, el noi del Montseny i jo mateix.

Pas de l'Os

estany de Comalesbines

Pic de Comalesbienes (2997m)

el "pas" 

Punta Alta al fons

Estany de la Roca

estanys de Colieto

Refugi Ventosa i al fons, Beciberri nord, Punta d'Harlé i el Pa de Sucre

Embassament de Cavallers

I si aneu per la vall de Boi un bon lloc per fer un bon apat amb un personal encantador:" El Ventador "a Barruera

Read More