BASSIERO 2013

Per fi!! Dia radiant sense vent i amb bona neu i no cal dir que un paisatge impressionant desprès de tots aquest períodes de nevades. La cursa del Bassiero va ser en paraules MAJÚSCULES, inoblidable de les que fan venir ganes, a mes a part de les dues parelles en cursa una en la de Elit i l’altra a la popular, L. Marzo i J.J Padnon, van venir altre penya del Sorreig a fer ruta com Eladio, Sebes, Jose i Loli i que en el seu moment van animar als corredors.

No cal dir que abans d’arribar al lloc de sortida i anant pujant per el port de la Bonaigua, ja teníem bones vibracions al veure tot aquell pastis blanc i les congestes a la carretera.

La cursa va sortir del típic aparcament de la Peulla, per anar a buscar la vall Gerber, passem per sobre del refugi Mataró per encarrilar a buscar la dreta canal del Bassiero la qual a la meitat, ens trèiem els esquís per pujar amb els grampons, la part de dalt la neu el gel i la roca, fan la cosa una mica xungalis. Sortim al coll i seguim la pala envers el Bassiero, treure pells i baixada fantàstica amb neu pols per anar a buscar una altre canal que en un principi és baixa a peu per desprès posar els esquis, els primers girs molt drets i gelats fan posar atenció, desprès la cosa és suavitza i m’ha dono compta que no portava apretades les botes, ja notava algú estrany i aparatós en els girs. La vall que ens porta fins el refugi d’Amitges és fa en una llarga baixada, però la neu esta encrostada i ens fa relentir el descens. De nou pells i pujar cap el coll de Saboredo, la calor és comença a notar i de valent , la pujada és fa eterna. A sota mateix del cim  de Saboredo traiem pells i seguim per la fàcil cresta fins que en un lloc determinat tornem a posar els esquís per la baixada, gran baixada amb neu pols cap al refugi de Saboredo, on de nou tornem a posar pells i remuntar uns 150 metres per una dretota pala acabada en un potent flanqueig, un cop dalt ja veiem de nou la vall Gerber i el últim descens, de nou sobre neu pols, acaba el festival amb la tremenda pala de les Ares, tota una delícia. I finalment i ja molt tocats de nou tornem a pujar pells i remuntada de uns 150 metres fins l’arribada.

No podem dir que hàgim fet un bon paper dins la classificació però per nosaltres passar el punt de tall a dalt del primer cim en menys de 2 hores i encara tenir un marge de 30’ ens ha animat molt. Els de la popular i la penya del Sorreig arriban fins el Baciero i desprès fan una potent baixada en neu pols fins l’arribada.

pujant per la vall Gerber

la canal

refu d'Amitges

agulles d'Amitges

cresta del Saboredo

pujant cap el coll de Saboredo

Be en resum quasi 2000 metres de desnivell , 21 km, molt trencats però molt contents i satisfets, en sembla que com jo tots els que estàvem aquell dia per aquella zona.