PIC DE PÉDOURRÈS ~ Aire de Muntanyes

diumenge, 17 de març del 2013

PIC DE PÉDOURRÈS

6:36 p. m. No comments

Aquest cap de setmana teníem una petita finestra de bon temps per dissabte al mati per el que aprofitem per anar a fer una cosa curteta i de la qual feia temps que volíem fer. Per això sortim de casa de ben d’hora ben d’hora per anar , tot passant per el túnel de Pymorens i anar a l’entrada de l’Ariege al estrany poble de l’Hospitalet-près-l’Andorre, poble fronterer amb Andorra. Deixem els cotxes, doncs avui en som una colla al aparcament del poble i tot seguit anem a creuar la carretera per anar a buscar les primeres pales. Tenim un bon tou de neu nova i per sort uns francesos ens estan obrin la dreta traça que va pujant fins superar el bosc i anar a buscar una canonada la qual i passem per sobre, seguim pujant per mes endavant creuar el riu, en aquest punt encara ens venen els records del dia que varem anar a fer el Nerassol i varem seguir per la vall de Siscar de ma esquerra, deixem uns nois de Tolosa que volen anar a fer el Nerassol. Nosaltres fem el llarg flanqueig, bastant carregat de neu, per creuar de nou la canonada d’aigua per sobre i entrar a la bonica i planera vall d’Arcas, aquí ja veiem i notem el vent i sobre tot les ventades que fa en alçada, de moment ja ens traiem del cap fer la travessa planejada, seguim guanyant alçada lentament, no veiem la Jaça de Bronhic, segurament tapada per la neu, això que i volíem fer un menjuc!! I arribem al estany de Pèdourres(2165m) i comencem a encarar cap a la pala cimera (NE) tot deixant per sota i el coll d’Alba. Arribem al cim amb penes i ventades, treure les pells és una heroïcitat. La primera part de la baixada de la pala ha estat una mica anguniosa per culpa del vent, però la resta fins quasi l’estany l’hem pogut gaudir. Resseguim l’itinerari de baixada, però un cop passada la presa en vers de seguir i baixar per el flanqueig, que en aquells moments i estaven caient unes purgues de neu, enfoquem la baixada de manera directa per ma esquerra tot veient el poble al fons, cosa que ja pujant ens havíem estat mirant. El tema clau era creuar el riu, tot acabat la primera part del descens, però en Salme troba un arbre caigut per on podem passar. El tema és una mica delicat i els primers amb pales reomplen les branques del arbre en neu per poder la resta millor passar, però en aquí més d’un s’en va endur un bon ensurt. Un cop el pas clau ,seguim fins trobar la canonada de nou i la travessem per anar a fer un flanqueig tot guarrot per entra matolls per anar a buscar la gran pala final que ens portarà al poble de nou.