Aquest
cap de setmana teníem una petita finestra de bon temps per dissabte al mati per
el que aprofitem per anar a fer una cosa curteta i de la qual feia temps que volíem
fer. Per això sortim de casa de ben d’hora ben d’hora per anar , tot passant
per el túnel de Pymorens i anar a l’entrada de l’Ariege al estrany poble de l’Hospitalet-près-l’Andorre,
poble fronterer amb Andorra. Deixem els cotxes, doncs avui en som una colla al
aparcament del poble i tot seguit anem a creuar la carretera per anar a buscar
les primeres pales. Tenim un bon tou de neu nova i per sort uns francesos ens
estan obrin la dreta traça que va pujant fins superar el bosc i anar a buscar
una canonada la qual i passem per sobre, seguim pujant per mes endavant creuar
el riu, en aquest punt encara ens venen els records del dia que varem anar a
fer el Nerassol i varem seguir per la vall de Siscar de ma esquerra, deixem uns nois de Tolosa
que volen anar a fer el Nerassol. Nosaltres fem el llarg flanqueig, bastant
carregat de neu, per creuar de nou la canonada d’aigua per sobre i entrar a la
bonica i planera vall d’Arcas, aquí ja veiem i notem el vent i sobre tot les
ventades que fa en alçada, de moment ja ens traiem del cap fer la travessa
planejada, seguim guanyant alçada lentament, no veiem la Jaça de Bronhic,
segurament tapada per la neu, això que i volíem fer un menjuc!! I arribem al
estany de Pèdourres(2165m) i comencem a encarar cap a la pala cimera (NE) tot
deixant per sota i el coll d’Alba. Arribem al cim amb penes i ventades, treure
les pells és una heroïcitat. La primera part de la baixada de la pala ha estat
una mica anguniosa per culpa del vent, però la resta fins quasi l’estany l’hem
pogut gaudir. Resseguim l’itinerari de baixada, però un cop passada la presa en
vers de seguir i baixar per el flanqueig, que en aquells moments i estaven
caient unes purgues de neu, enfoquem la baixada de manera directa per ma esquerra
tot veient el poble al fons, cosa que ja pujant ens havíem estat mirant. El tema clau era creuar el riu, tot
acabat la primera part del descens, però en Salme troba un arbre caigut per on
podem passar. El tema és una mica delicat i els primers amb pales reomplen les
branques del arbre en neu per poder la resta millor passar, però en aquí més d’un
s’en va endur un bon ensurt. Un cop el pas clau ,seguim fins trobar la canonada
de nou i la travessem per anar a fer un flanqueig tot guarrot per entra
matolls per anar a buscar la gran pala final que ens portarà al poble de nou.
|
l'Hospitalet-près Andorra |
|
l'Artur amb la companya |
|
entrada de la vall d'Arcas |
|
traça fonda |
|
la Regi |
|
cap el vendaval |
|
campi qui pugui !!!! |
|
surtim del vendaval |
|
alguna aprofita per buscar bolets |
|
Presi marcant girs |
|
carving JJ |
|
J.J encarant la pendent |
|
le pas |
|
Txubi en "le pas" |
|
JJ-Lu-Regi-Salme-Txubi-Jo-Artur-Irka i Presi |
-
|
Le fin |
|
el dinar a la Molina |
I
res el cel és comença a tapar com be havien dit i nosaltres cap el refugi de la
UEC de la Molina a fer un bon dinar que be ens el mereixem.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada