Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 10 de març de 2013

BASTIMENTS-BACIVERS-BASTIMENTS


Dia gran al Sorreig, 10 “sozis” s’apunten a la col·lectiva d’aquest dissabte a Vallter per aprofitar la nevada de la setmana, que ja tocava una llevantada per omplir de tou blanc en aquesta zona del Pirineu Oriental i a mes sense vent, que ja és molt de dir.
Ens trobem tots per esmorzar al afarta pobres de St. Pau de Seguries i entre mos i mos ja anem fent plans, doncs el paisatge que anem veient ja donant ganes d’activitat a mes el dia és radiant... i sense vent!!
Un cop les panxes plenes i l’estomac depurat enfilem cap el primer aparcament del les pistes  a on ens comencem a guarnir. La pujada  cap el refugi la fem tot seguint el petit torrentet per no passar per les pistes, fins enfilar-nos al refugi d’Ulldater, seguim cap el coll de la Marrana i ja podem apreciar que de sols no anirem, la neu encara és mante pols, això que ens esperàvem trobar-la mes humida. Tothom va al seu ritma, però de qui quedem sorpresos és de la Carme Fu, que tant que gemegava, la noia va tirant de valent.  El Presi, arriba al cim i fa una primera baixada per controlar a la penya, per això és el Presi. Un cop dalt del cim, tots molt contents i ufanosos comencen les sessions de fotos,  el Presi i jo  optem per tirar cap a la pala nord del Bastiment i l’encertem, aquí trobem la pols!!, un cop reposats del que hem gaudit remuntem cap el Bacivers, la calor ja comença a notar i al cim ens i plantem ben apresa. Aquest cop però no baixarem per la pala si no que anem a buscar una canal que ens portarà de nou als estanys de Bacivers. La veritat que primer ens ho pensem una mica però, sembla que la cosa estigui prou assentada, i la tornem a encertar!, la cosa és dretota però la neu esta de pel·lícula. Tornem a posar pells i remuntem cap el coll de Bacivers i d’aquí sense treure’ns els esquís per la carena fins el Bastiments i l’altra part el de sempre fins el aparcament.
La penya del Bastiments ens diuen que fa quinze minuts que son fora a fotres uns civets, nosaltres optem per treure la taula i fer un pique-nique amb el solet que ens dona de cara,  això que més avall sembla que estigui plovent,però ostres en cara falta en David Mas ( el deixebla del tiet Aris), no sabem on coi s’ha ficat, però be nosaltres a l’ho nostre a jalar!! .Mentre estem en els postres ens sobrevola un helicòpter, ai las!!!, no serà?, anem al xaval de les cadires a preguntar i resulta que el ferit és un pistero, optem per trocar-l’ho  al mòbil varies vegades fins que la Carme diu que sona un mòbil a la furgo, merda és el del David!! Ens comencem a preocupar...apareix la Monica, en diu si la puc acompanyar amb la furgo a l’aparcament de dalt que i te el cotxa, deixo a la penya, i en aquesta estona que no hi soc, és veu que baixa en David (deixebla del tiet) i s’amaguen entre els cotxes, el xaval esta un pel cagat!! No troba a ningú, mira les furgonetes per veure si ens troba, potser és pensa que ha canviat de color, inclòs mira en una autocaravana potser i faria estada, amunt i avall del aparcament fins que els altres morts de riure surten del seu amagatall, a pagat el preu a la imprudència...aquest de la UEC!!.
Be en total i amb els ulls plens de llàgrimes de riure, la volta ha estat de 1550 metres de desnivell amb un temps i neu fenomenals i amb sigut:

Presi,Regina,Txubi,Carme,Eladio,Salme,jo,Angi,David i Eloi

"pinitos" de l'Angi

uns cracks!! Salme,Txubi i Eladio

canviant pells per remuntar el Bacivers

la ruta

txubi un dels nous grans

la estupenda canal  del Bacivers

esta molt forta la Carme

canal del Bacivers

al fons pic de la Dona tot pujant el Bacivers

pique-nique final de ruta
Càpita Salme, Txubi, Eladio, Regina, Carme, Eloi, Presi, Angi, jo i el deixebla del Tiet: David Mas.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada