Cursor

Crossbone Skull

dimarts, 26 de març de 2013

NÒRDIC - TELEMARK

baixada sobre una borda


bosc cremat de Guils

la Mina al fons

les Vailletes

Zone

La primavera ja treu el nas, però l’hivern encara fa les ultimes fuetades, feia molt de temps, que en un final de març no és veia tant de tou de neu per tot els Pirineus, això és veu clarament en les estacions d’esquí nòrdic que encara restant totes obertes i amb uns bons gruixos. Fer esquí nòrdic a finals de març amb tanta neu!!!qui ho tenia que dir!!, per això que és tenia que aprofitar per fer unes escapades per anar a lliscar, un dia provem Guils Fontarena que feia anys que no hi anàvem i ara ho tenen tot obert i traçat, encara que en Josep, el cap de pistes, ens comenta que el dia que surt el sol és fonen uns 25cm, si pensem en llocs que tenen 4 metres!!...l’altra ruta que varem fer va ser cap el Capcir, sortim del Coll de la Llosa en direcció el Coll de Torn, amb el seu confortable refugi i d’aquí cap el Coll de la Creu, a on tenim la frontera de comarques del Capcir i Conflent. Desprès toca el que toca, retornar, remuntem el que havíem baixat i de nou estem passant per el refugi, amb unes olors de carn a la brasa que fan que se’ns obri la gana com gossos afamats, humm.... quina olor!!! Passem de llarg i corrents, per prendre l’itinerari vermell del bucle del refugi que ens permetrà no passar uns quants kilòmetres per el mateix lloc. En total surten uns 22km, amb unes vistes fenomenals, primer per el Canigó i si estiguéssim de sort, cosa que no va ser el cas, fins el mar, i per l’altra canto el Carlit i les muntanyes dels voltants.
I res la primavera, sol al mati, tarda de núvols i nit plovent...plovent!! potser a dalt serà neu, esperarem a demà.
I el que te també la primavera,  és que al mati et desperta la cridòria dels ocells que estant tots esverats, obrim les cortines de la furgo i sorpresa al fons sembla que hagi caigut neu...és el moment de treure les fustes de Telemark, que estaven un pel oblidades, és hora de provar si en cara ens i valem.
Pugem a Porter, la cosa esta un pel tapadota,brrrr!!! però esperarem dins la furgo que la cosa s’arregli, i la espera te el seu premi, a la fi sobre el dia i davant nostre tenim un bon pastisset, sense desvirgar....posem pells a tota hòstia, no és pla que ens ho ratllin tot, cosa que avui ja poquíssima gent, tant que pugem totalment sols, tan sols mirem mentres anem pujant on farem la línea de baixada. Traiem pells i comencem a baixar, feia temps que no flexionava la cama telemarkera i la droga sorgeix  i fa l’afecta desitjat, tan és així que tornem a pujar per marcar uns nous descensos.
I com a nota informativa per la penya que és desplaça en furgo per aquest mons de deu i sobre tot a l’hivern us passo la informació de uns càmpings, tost a la vessant francesa, doncs son més barats:
Camping  LA GRIOLE” Targasonne. Envoltat de roques granítiques, molt freqüentat per escaladors, entorn molt guapot. Molt simpàtics i agradables. Els serveis força be i nets.
Camping “L’ORATORI” a La Tour de Querol. Tracta cordial, parlen català. Tenen un refugi per poder cuinar amb calefacció. De serveis en tenen dos, un potser millor que l’altra, potser és la part que fluixeja mes.
Camping  “LA GARE”Bourg- Madamme.  El millor els serveis, perfectes, potser el millor dels mencionats. També tenen un refugi per cuinar, però no varem veure si estava obert.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada